El millor mirador del Cadí
Roc Beneïdor (1.682 m) des de Bescaran
El Roc Beneïdor des del congost del Segre
El riu Segre abandona les plàcides planes de la Cerdanya a través d’un estret congost on queda encaixonat entre el formidable Cadí i les muntanyes meridionals d’Andorra. En aquest tram, el jove riu s’obre pas entre potents parets i muntanyes d’altitud modesta, però de gran presència quan es contemplen des del fons de la vall. Entre totes elles, sens dubte, cap no destaca tant com el Roc Beneïdor.
Vist des de la Seu d’Urgell, el Roc Beneïdor es presenta com una enorme mola arrodonida. Els seus dos vessants tenen un caràcter molt diferent: mentre que el seu vessant nord baixa suaument cap al Collet de Sorri, el seu punt d’unió amb els cims més alts que hi ha més al nord, el vessant sud s’estimba gairebé mil metres en tot just un quilòmetre, formant una impressionant paret rogenca sobre el Segre on troben refugi una gran quantitat de voltors i altres aus rapinyaires.
Però, sens dubte, el principal atractiu d’aquesta muntanya són les vistes extraordinàries que ofereix sobre una de les serres més emblemàtiques dels Pirineus, la que es troba a l’altra banda del Segre. El Roc Beneïdor sembla situat expressament per contemplar el Cadí: té l’altura adequada per poder observar-lo sense obstacles i és prou lluny per poder contemplar la gran muralla en tota la seva magnitud, alhora que prou a prop per poder gaudir del brutal vessant nord del Cadí amb tot detall. Per tot plegat, tot i que la seva altitud pugui passar desapercebuda en un entorn dominat per cims més elevats, el Roc Beneïdor constitueix una excursió ideal per a una tranquil·la jornada matinal, en què l’objectiu principal no és superar un repte muntanyenc exigent, sinó gaudir constantment del magnífic paisatge que ens envolta.
Desnivell530 m
Longitud15,4 km
Altitud mínima1.340 m
Altitud màxima1.681 m
Dificultat tècnicaNul·la.
Track a Wikiloc
Mapa de la ruta realizada tomado en el visor Iberpix
Bescaran és un dels pobles més recòndits de l’Alt Urgell, amagat ben amunt a la vall del riu homònim, molt a prop de la frontera amb Andorra. Al final del poble de Bescaran, a la part més alta, hi ha un petit aparcament on hi caben uns quants cotxes. Calcula la ruta des de qualsevol punt d’inici fent clic en aquest enllaç de Google Maps.
Baixem des de la part alta de Bescaran, on hi ha un restaurant, seguint la mateixa carretera per on hem arribat al poble.
Abans d'arribar a una granja, apareix una pista de terra a mà esquerra. Es tracta de la pista que porta a Castellnou de Carcolze, situat a l'altra banda del Collet de Sorri, pista que ens permetrà arribar a aquest coll.
La pujada per aquest camí és molt suau, ja que només guanya 150 metres de desnivell en una mica més de quatre quilòmetres, un tram que en alguns moments pot resultar una mica monòton.
Tanmateix, a mesura que deixem enrere l'encaixonada vall de Bescaran, les vistes comencen a obrir-se.
Enrere queden Bescaran i la seva vall, amb les muntanyes de la capçalera, gairebé a la frontera andorrana, cobertes de neu.
A l'altra banda es distingeix la carretera d'accés al poble, amb les muntanyes del Pallars dibuixant-se a l'horitzó.
Després d'una estona caminant, el Roc Beneïdor apareix davant nostre com una enorme massa boscosa, només lliure de vegetació al cim. Tot i que sembla proper, diversos barrancs ens separen d'aquesta muntanya, de manera que, per arribar-hi, primer haurem d'arribar al Collet de Sorri, visible a l'extrem esquerre del Roc.
La pista gira progressivament cap a l'est, travessant prats i superant diversos barrancs mitjançant àmplies corbes.
Deixem enrere el Prat del Serrat i el Torrent de Cervellà, el darrer gran obstacle abans d'entrar a la fondalada del Collet de Sorri.
Amb el Barranc Riguer a la nostra dreta, ens anem apropant al coll, que veiem al fons.
La pista deixa a l'esquerra unes primeres bordes abans de travessar l'ampla llera del barranc.
Trobem un primer desviament senyalitzat cap al Roc Beneïdor, però no és el que ens interessa. Aquesta pista fa una llarga volta i perd força altura abans d'arribar al vessant occidental de la muntanya.
El desviament que busquem és uns metres més amunt i el nostre cim...
...hi està indicat per partida doble, de manera que no deixa lloc a dubtes.
Agafem aleshores la pista del Roc Beneïdor, una mica més degradada i força més costeruda. Primer gira cap a la dreta...
...per després endinsar-se al Bosc de Sunyer i començar a guanyar altura en direcció sud.
Per sota nostre van quedant les bordes escampades pels amplis prats del Collet de Sorri.
Cap al nord destaquen el Roc Gros i el Roc Xic, les úniques elevacions clarament diferenciables dels contraforts meridionals del Monturull, el gran cim de la zona.
La pista guanya altura fent diverses llaçades, alternant clarianes entre la vegetació amb trams de bosc.
Finalment, el pendent es suavitza i voreja per l'est la cota septentrional del Roc Beneïdor fins a arribar al Coll de Jou.
Des del coll, la pista comença un descens suau pel vessant nord de la muntanya.
Amb la intenció d'evitar perdre massa altura i afegir una mica de varietat al recorregut, abandonem la pista després de fer aproximadament un quilòmetre i ens endinsem al bosc per pujar directament cap al cim.
Lluny del que podria semblar, avançar pel bosc resulta còmode, tot i que la humitat acumulada després de les pluges ens deixa completament xops.
Pujant en diagonal entre els arbres acabem arribant al tram obert que precedeix el cim i enllacem amb el camí principal, que surt des del final de la pista que hem abandonat.
Només ens queden els darrers metres pel prat per arribar a...
...el cim del Roc Beneïdor.
En opinió de qui escriu, crec que som al millor indret per veure el Cadí en tota la seva esplendor. Cap fotografia no aconsegueix transmetre la magnitud de la gegantina muralla que forma el vessant nord d'aquesta serra, una de les estampes més impressionants de tot el Pirineu.
Amb una mica de zoom s'aprecien clarament les canals, els estrats i les parets que solquen la gran muralla. En aquesta fotografia observem el tram comprès entre el Vulturó (màxima altura del Cadí i del Prepirineu català), el Puig de les Gralleres i el Puig de les Tres Canaletes. Senzillament impressionant.
Cap a l'oest apareix la conca de la Seu d'Urgell, envoltada de muntanyes...
...com la immensa Torreta de l'Orri, que separa l'Alt Urgell del Pallars.
Cap a l'est s'obre el congost de Martinet, dominat des de les altures per les parets del Roc Beneïdor. Més enllà s'estén la plana de la Cerdanya, on destaquen...
...la Tossa d'Alp i les Penyes Altes, que la delimiten pel sud...
...o les muntanyes de Núria, amb la part superior tapada, que la delimiten per l'est.
Cap al nord, rere els rocs del Puig Gros i el Puig Xic, de moment només es veu el Turó Punçó, principal avançada meridional del Monturull.
Després d'atipar-nos de vistes, ens disposem a emprendre el descens, ara per la via normal.
El sender baixa per tot el vessant aclarit, molt a prop del bosc pel qual hem pujat.
A mitja baixada tenim una sorpresa agradable: el Monturull s'aclareix momentàniament i acaba de completar la panoràmica cap al nord.
Finalment arribem a la pista que ens portarà al Coll de Jou. El sender de pujada al Roc Beneïdor no podria estar més ben marcat.
Arribem al Coll de Jou i comencem a baixar cap al Collet de Sorri.
Coll al que no triguem a arribar.
Des d'allà només ens queda afrontar el llarg retorn per pista fins a Bescaran...
...gaudint encara de les vistes ocasionals del Roc Beneïdor, amb els cims nevats del Cadí treient el cap majestuosament al seu darrere.
Finalment tornem a Bescaran i posem punt final a aquesta agradable excursió a un dels millors miradors de l'Alt Urgell.