Entre la Noguera Pallaresa i el Flamisell s’alça una gran barrera muntanyosa d’altura relativament uniforme que constitueix la frontera meridional del laberint muntanyós d’Aigüestortes. Com que és la primera gran alineació pirinenca d’aquesta zona, aquesta muralla herbosa destaca poderosament quan s’observa la serralada des del sud, ja que forma un imponent mur grisenc que oculta les muntanyes situades més al nord. Aquesta barrera queda dividida en dues parts pel gran tall excavat pel riu de Manyanet. A la dreta del riu hi ha les muntanyes pallareses de Filià, mentre que a l’esquerra s’alcen les que custodien la Vall de Boí, ja a l’Alta Ribagorça.
Entre la Noguera Pallaresa i el Flamisell s’alça una gran barrera muntanyosa d’altura relativament uniforme que constitueix la frontera meridional del laberint muntanyós d’Aigüestortes. Com que és la primera gran alineació pirinenca d’aquesta zona, aquesta muralla herbosa destaca poderosament quan s’observa la serralada des del sud, ja que forma un imponent mur grisenc que oculta les muntanyes situades més al nord. Aquesta barrera queda dividida en dues parts pel gran tall excavat pel riu de Manyanet. A la dreta del riu hi ha les muntanyes pallareses de Filià, mentre que a l’esquerra s’alcen les que custodien la Vall de Boí, ja a l’Alta Ribagorça.
Dins del sector ribagorçà, la Pica de Cerví és la muntanya més representativa i individualitzada de tota aquesta barrera, tot i que queda separada de la resta de la carena pel Port d’Erta. A partir d’aquest coll, la serra recupera ràpidament alçada i manté una continuïtat notable fins a baixar sobre el coll de Comaportell, on torna a enlairar-se fins a culminar en el massiu Corronco, abans d’emprendre el descens definitiu cap a la Noguera, situada gairebé 2.000 metres per sota dels suaus prats cimers. En aquesta ruta caminarem per la part alta d’aquesta panoràmica carena, des del Cerví de Durro fins al gran Corronco, i tornarem pel vessant nord herbós d’aquesta muntanya fins a l’estació de Boí-Taüll.
