El triangle perfecte d’Oliana
Cogulló del Turp (1.620 m) des de Llinars
El Turp tal com es veu des del mirador de Serra Seca.
El riu Segre abandona l’alta muntanya a través d’un profund congost, el congost dels Esplovins, aprofitat per l’embassament d’Oliana per retenir les seves aigües. En aquest tram, el Segre queda flanquejat per dues talaies immenses, dos dels grans massissos prepirinencs catalans: el massís d’Aubenç i el del Turp.
El Cogulló de Turp domina la riba esquerra del Segre i és una muntanya que destaca especialment en el paisatge. Mentre que Aubenç es presenta com una gran massa uniforme i compacta, el Turp mostra un perfil molt més afilat, amb una cresta esmolada que culmina al Cogulló. L’allargada espinada del Turp s’eleva més de mil metres mitjançant una aresta pràcticament rectilínia de més de sis quilòmetres, orientada de sud-oest a nord-est i protegida, en bona part del seu recorregut, per una imponent paret al vessant meridional. Aquesta estructura assoleix el punt culminant a la part central de la serra, on s’alça el cim del Turp, dibuixant un triangle gairebé perfecte. El massís queda aïllat de la resta del Prepirineu pel coll del Boix, a prop de Llinars, a partir del qual comencen a predominar les formes arrodonides del Port del Comte, la gran cúpula del qual podrem contemplar des d’una posició privilegiada. La seva altitud considerable i el seu aïllament fan que la silueta triangular de la serra del Turp sigui visible des de nombrosos punts de les planes de Lleida, fet que la converteix en una de les muntanyes més prominents i característiques de la zona. En definitiva, una de les imprescindibles del Prepirineu català.
Desnivell400 m
Longitud7 km
Altitud mínima1.340 m
Altitud màxima1.620 m
Dificultat tècnicaNul·la
Track a Wikiloc
Mapa de la ruta realitzada obtingut en el visor Iberpix
Per arribar al punt de sortida, agafarem una pista que surt del mateix poble de Llinars i que gira cap a l’esquerra fins a arribar a una cruïlla des d’on es pot accedir al pla de les Guàrdies. Allà hi ha espai per deixar un parell de cotxes al costat del camí. Podeu calcular la ruta des de qualsevol punt de sortida fent clic en aquest enllaç a Google Maps.
Des d’on hem deixat el cotxe, agafem la pista cimentada que es dirigeix cap al pla de la Llacuna, avançant entre camps i granges en un terreny encara força humanitzat malgrat l’altitud, ja que ens trobem a més de 1.300 metres.
Al fons, omnipresent al llarg de tota la ruta, el Turp ja mostra la seva característica dent rocosa, que treu el cap per damunt del tossal de la Pinassa.
El dia està una mica ennuvolat, i el gris fosc dels núvols contrasta amb el resplendent mantell blanc que cobreix el Cadí .
Arribem ràpidament al pla de la Llacuna, amb el prat verd començant a mostrar les primeres flors de la primavera.
Seguint la pista principal, trobem una bifurcació i prenem l’opció de la dreta.
La pista s’endinsa al bosc mentre perd altitud suaument, però l’abandonem poc després per un nou trencall que apareix a l’esquerra i que puja cap al Tilló.
La pista va guanyant altura progressivament fins a assolir la part alta de la carena, on trobem una nova bifurcació.
Si agaféssim la pista de l’esquerra, arribaríem directament al coll de la Travessa, opció que farem servir més tard per tornar. Tanmateix, preferim allargar el recorregut i dirigir-nos cap al Tilló per intentar enllaçar amb un sender que, segons el mapa que fem servir, suposadament connecta amb el coll.
La baixada cap al Tilló es fa per una pista en pitjor estat. Després de passar per la cabana, com que no trobem cap rastre del sender, abandonem la pista per travessar un camp i endinsar-nos al bosc, amb l’esperança de localitzar-lo.
Abans de perdre la visibilitat a l'entrar al bosc, fem una ullada al Cogulló de Turp, que ens ofereix la seva estampa més atractiva.
El bosc està força net, però no hi ha ni rastre del sender, així que ens dirigim cap al coll més o menys per on ens sembla.
El bosc sembla replantat ja que els arbres estan disposats en files, creant passadissos que aprofitem per acostar-nos al coll de la Travessa.
Finalment, desemboquem a la pista que condueix al coll, arribant-hi de seguida, amb el Turp ja molt a prop.
Des del coll de la Travessa gaudim d’àmplies vistes de les serres salvatges i verticals de l’Alt Urgell.
A partir d’aquí, la pista comença a pujar decididament, primer superant uns escarpaments rocosos i després desviant-se cap al nord per esquivar el Cogulló per la dreta, fins a arribar al coll de la Coma de Turp.
Del mateix coll surt un sender ben definit cap a l’esquerra, que s’endinsa al costerut bosc que hi ha a la vessant nord del Cogulló.
El sender s’enfila amb força pel vessant, boscós i dret.
A mitja pujada, travessem una tartera força estabilitzada gràcies al mateix sender.
L’ascens és intens, cosa que ens ha permès deixar ràpidament enrere el coll de la Coma de Turp.
El tram final és el més exigent i, en alguns punts, ens ajudem dels arbres per mantenir l’equilibri.
Després de superar un parell de tarteres i els darrers tirapits, assolim el panoràmic cim del Turp, coronat per un gran pal i una fita.
Mil metres més avall, veiem el Segre travessant el congost dels Esplovins, que separa el nostre cim de les ciclòpies parets de la veïna serra d’Aubenç, guardiana del marge occidental del Segre.
La muralla que cau des del cim cap a Oliana és especialment espectacular.
A prop de la presa de l’embassament d’Oliana, distingim una part del petit però encisador massís de Sant Honorat i el Corb.
A la dreta d’Aubenç, divisem les llargues crestes calcàries de les serres de Carrànima i Carreu, ja al Pallars Jussà.
Si mirem cap a l’est, la mole del Port del Comte ens tapa tota la panoràmica en aquella direcció, amb un contrast marcat entre els cims de formes suaus i els contorns abruptes del massís.
De tornada al coll, ens desviem breument cap als roquissars situats uns metres més al nord. La carena septentrional està formada per una successió de puntes rocoses d’altura similar que superem sense dificultat, tot i que amb una certa exposició cap a l’est.
Des d’aquí obtenim una bona perspectiva del vessant nord del Cogulló, per on hem pujat.
Reprenem el camí cap al coll de la Travessa, situat sota el tossal de la Pinassa.
Un cop travessat, la pista torna a endinsar-se al bosc i ens condueix de nou cap al Tilló.
Un cop allà, fem una última ullada al Turp, al coll de la Coma de Turp i als espadats de la seva cresta oriental, que també hem pogut visitar.
Només ens queda desfer el camí fins al pla de la Llacuna i, des d’allà, tornar al cotxe en pocs minuts.
De tornada a casa, però, fem una última parada al mirador de Serra Seca, un magnífic balcó sobre la vall de Sàlzer i, a la llunyania, sobre la inconfusible silueta triangular del Turp.