Entre Chistau i Bielsa: pujada exprés a la Punta Maristás
Punta Maristás (2.421 m) des del Collado de la Cruz de Guardia
La Punta Maristàs des del refugi de Pardinas
La Punta Maristás és el cim més alt del petit massís que separa la vall de Chistau de la del Cinca. Es tracta d’una muntanya allargada, recorreguda per una cresta ampla i senzilla, mentre que els seus vessants són abruptes i costeruts, especialment el septentrional, solcat per canals que tallen una gran paret. A l’extrem oposat de la cresta hi ha l’altre cim destacat de la serra, el Pico de l’Orbar, que en alguns mapes apareix com el punt més alt, en contraposició amb el cim esmentat.
Separada del massís de la Punta Suelza pel collado de la Cruz de Guardia, l’ascensió des d’aquest punt resulta gairebé un passeig. Tot i que el recorregut transcorre de vegades per tarteres una mica incòmodes, la ruta amb prou feines supera els 300 metres de desnivell. Per això, és ideal per fer una ruta al matí o al vespre, per veure el sol sortir pel Posets o pondre’s darrere del Mont Perdut, com és el cas de la ruta descrita aquí. I és que, gràcies a la seva posició una mica més allunyada de l’eix central de la serralada, la Punta Maristás es converteix en un mirador excepcional sobre les dues valls que separa, que es compten entre les més importants dels Pirineus.
Desnivell350 m
Longitud9 km
Altitud mínima2.100 m
Altitud màxima2.420 m
Dificultat tècnicaAlgun pas de grau I al tram final de la cresta, tot i que es pot evitar pel flanc esquerre. La cresta és prou ampla perquè no faci vertigen si no ens acostem a la vora de la paret.
Track a Wikiloc
Mapa de la ruta realitzada obtingut en el visor Iberpix
Al collado de la Cruz de Guardia s’hi arriba després de força quilòmetres per una pista que comença a Señés, tot i que també s’hi pot arribar des de Chistau. La pista està en força bon estat. No passa pel mateix coll, sinó que el deixa uns metres més amunt, a la dreta. Calcula la ruta des de qualsevol punt d’inici prement aquest enllaç a Google Maps.
El paisatge que es contempla des de la pista propera al collado de la Cruz de Guardia és espectacular. Els prats tenyits de daurat contrasten amb els grans massissos que s’alcen a l’altra banda del riu Cinqueta, on destaquen el massís de Cotiella i la sierra de Chía, amb el Turbón treient el cap entre tots dos.
Però no ens podem encantar: el sol baixa ràpidament i el nostre objectiu és assolir el cim de la Punta Maristás a temps per contemplar la posta. Ja veiem el seu cim, que treu el cap a la dreta de l’avantcim oriental.
Arribem ràpidament al collado de la Cruz de Guardia i, gairebé per inèrcia, girem la vista per distingir, molts metres més amunt, la silueta de la monumental Punta Suelza.
Comencem a pujar, però no afrontarem l’ascens directament...
...sinó que tracem una diagonal per tota la cara oest per canviar de vessant i pujar per la cara sud, més amable. Trobem un sender molt tènue, que va desapareixent i reapareixent.
Aquest sender travessa el bosc que cobreix la major part d’aquesta cara mentre va creuant tarteres.
En endinsar-nos al bosc, el camí es defineix millor, tot i que es nota que és poc transitat.
Quan entrem a la cara sud, el sender desapareix o bé el perdem nosaltres, però ja no és necessari, ja que el terreny és còmode i ens dirigim directament cap al nord, a la recerca de la cresta.
L’altura guanyada ens regala una àmplia perspectiva de la vall de Chistau, on destaquen els cims dels Eristes i el massís de la Llardana, tot i que el núvol que cobreix el cim d’aquest últim s’hi quedarà tota la tarda.
Arribem a l’aresta just al punt més alt de l’única cota rellevant fora dels dos cims principals, la cota 2.297 m segons el mapa Iberpix. Des d’allà veiem la Punta Maristás ja força a prop, i s’hi fa evident el contrast entre el seu vessant sud, cobert de bosc, i el vessant nord, una paret impressionant.
A la nostra dreta comencen a formar-se canals profundes que cada vegada guanyen més verticalitat.
Després de baixar fins a una petita depressió, comencem a remuntar l’aresta, molt pedregosa.
Les ombres comencen a cobrir el cim pel qual hem accedit a la cresta, que anem deixant enrere.
Davant nostre, el massís del Cotiella agafa un aspecte gairebé irreal sota la llum del capvespre i el capriciós joc d’ombres.
La cresta, ampla però cada vegada més inclinada, torna a oferir-nos traces de sender que faciliten la progressió, tot i que en alguns punts cal ajudar-se amb les mans.
La cota 2.297 m ja ha quedat força avall.
L’aresta s’acaba abruptament, a pocs metres del cim de la Punta Maristás, al qual arribem després de fer una petita carrera, ja que el sol es pon just en aquell moment.
Desgraciadament, un núvol inoportú cobreix la zona de les Tres Sorores i ens impedeix gaudir plenament de la posta somiada. En qualsevol cas, la posta de sol és espectacular i una resplendor daurada envaeix totes les muntanyes que podem veure des d’aquest mirador excepcional.
Com, per exemple, a la esquerra de la Punta Suelza, l’altiva Punta Fulsa, que treu el cap darrere els plans de Barleto.
Els Eristes i els cims de Barbarisa i Sen.
Una mica més lluny, la fosca cresta de Bachimala.
No estem sols a la cresta, ja que aquestes sembla que es quedaran a dormir aquí dalt. Al darrere, l’altre cim de la cresta, el Pico de l’Orbar.
La cara nord de la Punta Maristás és una autèntica paret.
La tornada no té cap complicació: desfem el camí, primer fins a la cota 2.297 m i després pel vessant sud, travessant de nou el bosc.
Després de completar la diagonal, arribem al Coll de la Cruz de Guardia mentre la Punta Maristás es tenyeix de tons rosats. Ara toca dormir, perquè demà ens espera la Punta Suelza.