La Punta Suelza, un colòs pirenaic
Punta Suelza (2.972 m) i Pico la Parda (2.549 m) per Pardinas
La massiva Punta Suelza, amb l'agrest Punta Fulsa treient el cap per l'esquerra i el Pico de la Parda per la dreta des de la Punta Maristás.
La Punta Suelza és un dels grans cims dels Pirineus i una de les ascensions obligades per a tot pirineista que es preï. I tot això sense arribar als 3.000 metres. Emergint com un illot entre les valls del Cinca i de Chistau, la seva silueta contundent destaca notablement entre les muntanyes del voltant, que queden empetitides davant la presència d’aquesta mola imponent.
Es tracta d’un cim de port poderós, segurament una de les muntanyes més voluminoses del Pirineu, on conflueixen fins a quatre arestes. Les seves dues cares estan molt diferenciades: mentre que el vessant nord és una àmplia muralla rogenca, sota la qual s’acumulen quantitats ingents de pedruscall, el sud és molt més amable, amb suaus pales herboses que baixen fins al mateix fons de la vall.
La via més habitual per pujar a la Punta Suelza sol començar a l’ibon de Urdiceto, al qual s’accedeix per una pista en mal estat que situa el punt d’inici a prop dels 2.400 metres d’altitud, reduint considerablement el desnivell que cal superar. Tanmateix, aquí es proposa una alternativa des del vessant contrari, per la Cabaña de Pardinas, seguint un recorregut més bell i menys humanitzat, que, a més, resulta senzill i accessible, ideal per iniciar-se en l’alta muntanya coronant un dels cims més emblemàtics i panoràmics dels Pirineus.
Desnivell950 m
Longitud7,5 km
Altitud mínima2.100 m
Altitud màxima2.972 m
Dificultat tècnicaNul·la. Cal tenir en compte la baixada, molt costeruda i per pendents herbosos, des del Pico de la Parda.
Track a Wikiloc
Mapa de la ruta realitzada obtingut en el visor Iberpix
A la Cabaña de Pardinas s’hi arriba per la pista del collado de la Cruz de Guardia, al qual s’accedeix després de força quilòmetres per una pista que comença a Señés, tot i que també s’hi pot arribar des de Chistau. La pista està en força bon estat. Calcula la ruta des de qualsevol punt d’inici prement aquest enllaç a Google Maps.
Arribem a la Cabaña de Pardinas des del collado de la Cruz de Guardia, que queda darrere la lloma herbosa del fons i, darrere d’aquesta...
...apareix la imponent paret de la Punta Maristás, que vam pujar ahir en una bonica ruta vespertina.
Des de la cabana surt un sender cap a l’oest que ens obliga a travessar un petit rierol, freqüentat pel nombrós bestiar de la zona per beure. Comencem a pujar pel barranc en direcció a l’aresta que es retalla contra el cel. Es tracta de la lloma sud de la Punta Suelza, la nostra via d’ascens al cim.
De mica en mica, els tons rosats de l’alba van desapareixent, començant per les muntanyes més orientals. En el nostre cas, es tracta de la Peña las Once i el Pico Llosal, dos dels principals cims del massís de Cotiella.
Anem guanyant altura pel vessant per arribar a la lloma per la seva part sud, deixant avall la Cabaña de Pardinas, amb el sol a punt de treure el cap darrere el coll homònim, per on tornarem després d’haver fet el cim del Pico la Parda, a l’esquerra.
Al principi avancem a prop del barranc, entre petites ondulacions que limiten parcialment la vista. Però ben aviat el panorama s’obre i tornem a entrar en un vessant obert, deixant una segona cabana a mà esquerra. El corriol, força ben traçat, avança entre roquissars mentre guanya altura ràpidament.
Entre el Pico de la Parda, per la cara sud costeruda i ben definida del qual baixarem, i el Tozal d’Escubillons apareixen els Eristes, mentre el sol és a punt de despuntar.
Després d’un bon tram de pujada arribem a la lloma sud de la Punta Suelza, on el sender comença a traçar ziga-zagues per continuar guanyant altura de manera sostinguda, amb les primeres vistes de la vall de Pineta, concretament dels seus cims més orientals.
Els caps dels tres Eristes, sota una llum gairebé divina.
A mesura que pugem, la perspectiva s’eixampla: veiem la Punta Maristás en tota la seva extensió, amb la seva llarga cresta i la imponent paret nord.
També podem gaudir d’aquestes vistes de les Tres Sorores, amb el Mont Perdut en una posició central, tancant la vall de Pineta, encara a l’ombra.
De sobte, l’aresta perd inclinació i es transforma en una àmplia planura herbosa. Al fons, ja es distingeix el cim de la Punta Suelza, que corona la lloma poc definida que seguirem fins al final.
Continuem avançant pel vessant cap a una nova prominència, guiats per una gran fita visible a la distància.
Mentre avancem pel pendent suau, apareix davant nostre la gran muralla que protegeix els ibons de Barleto.
El Vignemale, el Robiñera i la Munia treuen el cap per damunt del pla de Barleto.
Ens acostem a la gran fita que corona aquest pendent, amb el cap rocallós de la Suelza a la llunyania.
Després d’haver guanyat altura, podem observar els dos ibons de Barleto, ben amagats en un replà del vessant sud de la Punta Suelza. En segon pla...
...destaca l’espectacular Punta Fulsa, arrogant i vertical.
Ja hem deixat força avall la Punta Maristás, darrere la qual torna a aparèixer, ja gairebé en tota la seva magnitud, el Cotiella, acompanyat de la Punta Lierga i la Peña Montañesa, els seus escuders més fidels.
També gaudim d’un bonic contrallum del Posets, el segon cim més alt de la serralada.
Ja hem arribat al segon replà de la lloma, des d’on podem veure més a prop i amb més detall el rocós capdamunt del cim de la Punta Suelza, de nou al final d’un vessant herbós suau i amplíssim que ara ja sembla acabar als peus del ressalt final.
A la nostra dreta, una verda vall baixa fins a Chistau, dominada indiscutiblement per la Llardana.
Per damunt de la vall, la cresta oriental de la nostra muntanya alterna trams més abruptes amb d’altres de més planers...
...fins a enllaçar amb el cim de la Punta Suelza, que tenim a prop, tot i que veiem que està protegit per potents parets que haurem d’esquivar per l’esquerra.
La lloma sud, per on hem anat avançant, s’uneix amb la lloma sud-est, per on baixarem. Aquesta aresta, més afilada que la meridional, descendeix fins a arribar al Pico de la Parda, el dom que veiem en un discret segon pla.
A partir dels 2.800 metres, el terreny canvia: desapareix el mantell herbós i dona pas a la característica terra rogenca de la muntanya, especialment present al vessant nord.
La Punta Fulsa, afilada, contrasta notablement amb la massissa Punta Suelza.
Els ibons de Barleto han quedat força avall, amb el seu barranc desplomant-se més de 1.500 metres fins al fons de la vall del Cinca.
Les grans fites de pedra continuen marcant l’itinerari, amb el màgic Cotiella ocupant tot l’horitzó sud.
Per superar la paret meridional del cim, el sender gira cap a l’esquerra per esquivar-la.
Ja en terreny de pedra petita, pugem pel vessant sud-oest de la Punta Suelza.
El pendent és suau i avancem còmodament, amb la Punta Fulsa sempre present en el paisatge.
Finalment, arribem a l’ampla i pedregosa planura cimera i, després d’uns últims metres, assolim el cim de la Punta Suelza.
Cim de la Punta Suelza, amb mig Pirineu desplegant-se a l’horitzó. Probablement som en una de les muntanyes amb les millors panoràmiques de tota la serralada, gràcies al seu notable aïllament i prominència.
No som els primers d’arribar-hi: un ramat d’ovelles gaudeix del sol amb absoluta tranquil·litat. En segon pla, la Punta Fulsa mostra els seus dos vessants ben diferenciats, tots dos igual de verticals: el sud, format per costeruts vessants herbosos esquitxats d’agulles, i el nord, més rocós, amb parets sota les quals es desplomen tarteres d’un intens to rogenc cap a Urdiceto.
Després d’unes quantes ovelles més, el barranc del Cau s’enfonsa fins a Bielsa, encaixonat entre grans muralles.
Ens allunyem lleugerament del cim per abocar-nos als abismes del vessant nord, on la vall de Chistau s’obre pas entre els massissos del Posets i el Perdiguero, visibles a la llunyania.
Cap al sud, una intensa calitja difumina el paisatge, tot i que encara es distingeixen lasierra de Chíai, més tènue, el Turbó.
Comencem a baixar pel mateix camí, amb l’objectiu de tornar a guanyar la lloma sud.
Després d’un dels cims de la cresta oriental, treu el cap la zona amb la concentració més gran de tresmils del Pirineu: el sector Perdiguero-Gourgs Blancs. El Perdiguero, inconfusible, destaca entre la multitud de tresmils del massís.
El cim de la Punta Suelza, amb un aspecte força feréstec des d’aquest punt.
Quan arribem a la bifurcació de les arestes i amb l’objectiu de fer una ruta circular, agafem ara l’aresta sud-est. Des d’aquesta cruïlla veiem tot el recorregut que hem de fer per aquesta cresta fins al Pico de la Parda.
A l’altra banda, la lloma sud, que hem utilitzat per pujar.
L’aresta sud-est, més rocosa que l’altra, baixa fins al collado Verdemené, pas previ al Pico de la Parda, que ja es mostra completament lliure d’obstacles davant nostre.
Deixem enrere la silueta multicolor de la Punta Suelza i la seva retallada cresta que ens ha servit d'ascens.
Un altre dels grans, el Bachimala, apareix darrere el Paso de los Caballos, el principal accident de la cresta oriental de la Punta Suelza.
Per arribar al Pico de la Parda encara hem de superar diverses puntes rocoses.
Les primeres les esquivem per la dreta.
La punta més destacada i escabrosa és l’últim abans del coll, i es pot esquivar perdent una mica d’altura per un terreny força incòmode. Nosaltres preferim pujar-hi i després desgrimpar-la per un pas una mica vertical, però gens exposat, fins a arribar al collado Verdemené.
La desgrimpada és fàcil i poc exposada, i transcorre per un tub entre roques.
Aquesta punta és la més vertical i destacada de tota l’aresta. Al fons, la lloma sud es retalla contra el cel.
Des d’aquí podríem baixar directament cap a la Cabaña de Pardinas, però optem per pujar al proper Pico de la Parda.
Després de vorejar l’últim ressalt rocós per la dreta, afrontem una breu pujada que ens porta a...
...l’allargat i verd cim del Pico de la Parda.
Aquest cim secundari queda empetitit davant la immensitat de la Punta Suelza, de la qual tenim una perspectiva magnífica.
També hem guanyat detall dels massissos orientals, aquesta vegada gràcies a la major altura del sol. En aquesta fotografia, un zoom sobre els tres Eristes i les muntanyes de Sen i Barbarisa.
Per completar la ruta, baixem per la cara sud del Pico de la Parda cap al collado de Pardinas. Ens enfrontem a un pendent molt pronunciat: uns 300 metres de desnivell en només 450 metres lineals.
La baixada resulta incòmoda i exigeix una atenció constant per mantenir l’equilibri en el vessant herbós inclinat.
Encara força més avall, la pista que arriba a la Cabaña de Pardinas.
A mitja baixada girem la vista enrere per contemplar el tram recorregut, amb algun roquissar que hem hagut d’esquivar.
Finalment arribem al coll de Pardinas, on ens acomiadem de la vall de Chistau i de les seves muntanyes...
...per dirigir-nos cap al vessant del Cinca, on es troba la Cabaña de Pardinas, destí final.
La «paret» d’herba del Pico de la Parda, per on hem baixat.
Només ens queda una curta baixada fins a la Cabaña de Pardinas, punt final d’aquesta ruta circular que ens ha permès recórrer la grandiosa Punta Suelza, sens dubte un dels grans cims dels Pirineus.