El Cerví de la vall de Cardós
Pui Tabaca (1.718 m) des de Lladrós
El Pui Tabaca des de l'inici de la vall de Cardós.
El Pui Tabaca és la muntanya que dona la benvinguda als visitants que s’endinsen a l’amagada vall de Cardós, una de les més llargues i salvatges del Pirineu català. Després de superar l’estret tram inicial de la vall, el paisatge s’obre sobtadament i apareix un panorama dominat pel Pui Tabaca, que, sense ser la muntanya més alta de la vall ni molt menys, sí que és un dels seus cims més emblemàtics. Situat en una posició central, el seu esmolat cim separa la vall principal, que continua fins a Tavascan per després ramificar-se, de la petita vall d’Estaon, que s’enfila fins al mateix cim del Campirme, un altre dels seus cims més coneguts.
Aquesta muntanya presenta una silueta cervínica, salvant les distàncies amb el cèlebre cim alpí. Alçant-se més de 800 metres sobre el fons de la vall, el seu pic forma un imponent escarpament rocós que culmina una aresta abrupta, la qual comença pràcticament al mateix poble de Ribera de Cardós. En contrast amb aquesta impressionant estampa, el vessant nord resulta molt menys destacat, ja que, després de baixar fins a un coll, la serra torna a guanyar alçada durant llargs quilòmetres fins a culminar de nou en l’omnipresent Campirme. Des d’aquest vessant, el Pui Tabaca perd part de la seva altivesa, tot i que el seu airós cim continua sent una presència constant des de qualsevol punt elevat de la vall de Cardós.
A diferència de la ruta que segueix la carena sud, que presenta alguns passos complicats, en aquesta ressenya es descriu la ruta normal d’ascens, que pot ser una mica monòtona, ja que segueix durant una bona estona la pista que, sortint del poble de Lladrós, ens deixa al coll esmentat anteriorment. Tanmateix, aquesta circumstància queda àmpliament compensada per les fabuloses vistes sobre la vall de Cardós, presents durant bona part del recorregut, i pel tram final, entretingut, de l’ascensió per l’aresta, que afegeix un atractiu extra a l’excursió.
Desnivell730 m
Longitud8,1 km
Altitud mínima1.000 m
Altitud màxima1.718 m
Dificultat tècnicaEn tot moment anem per pista i sender. Tot i això, el sender fins al cim és costerut, amb algun tram de grimpada, i té algun sector força aeri, que a l'estiu no té cap rellevància, però que a l'hivern ens obligarà a anar amb una mica de compte.
Track a Wikiloc
Mapa de la ruta realitzada obtingut en el visor Iberpix
El punt d’inici de la ruta és el poble de Lladrós, situat a mig camí entre Ribera de Cardós i Tavascan. Dins del poble es pot aparcar còmodament en diversos indrets. També es podria sortir des de l’inici de la pista al Pui Tabaca, que neix poc abans d’arribar al poble, o fins i tot pujar-hi una estona, tot i que està en força mal estat. Calcula la ruta des de qualsevol punt d’inici fent clic en aquest enllaç de Google Maps.
Així es veu el Pui Tabaca des de Lladrós, sense l'espectacular silueta que mostra des de l'entrada a la vall de Cardós, però amb una estampa igualment imponent.
Comencem a caminar per un dels carrers d'aquest petit poble en direcció a la Serra Mitjana, la serra on es troba el nostre cim. Des del carrer on hem aparcat agafem una pista que passa per sota d'un xalet i que, en teoria, ens hauria de conduir a la pista del Pui Tabaca.
Ben aviat comprovem que no és així, ja que, sense voler-ho, acabem en un vessant força brut, cobert per un petit bosquet. Tot i això, sabem que la pista no és gaire lluny, de manera que encarem el pendent de dret i, després d'uns minuts de pujada, arribem a una terrassa herbosa. Només cal travessar-la per enllaçar amb la pista correcta.
Arribem a la pista del Pui Tabaca. No l'abandonarem fins al final, al coll previ al cim.
Inicialment avança en direcció contrària a la muntanya, però, després de descriure una àmplia corba, acaba orientant-se cap al Pui.
Lladrós va quedant a poc a poc sota els nostres peus.
Fins aquí s'hi pot arribar amb vehicle particular, estalviant uns 80 metres de desnivell; a partir d'aquí, la pista passa a ser d'ús restringit.
Després de la tanca, simplement hem de seguir el camí fins al coll, sense possibilitat d'equivocar-nos, ja que no hi ha cap desviació que pugui generar dubtes. La pista és llarga i dura, i supera uns 600 metres de desnivell en tot just 3,5 km, sense cap descans.
Alternant llargues rectes amb revolts on guanyem altura ràpidament, avancem per un recorregut una mica monòton per la seva llargada i uniformitat. Afortunadament, les vistes es van tornant espectaculars, especialment sobre el vessant oposat de la vall, dominat per la Serra de Tudela. Sota la serra, al fons de la vall, hi ha el poble de Lladrós, punt de partida de l'excursió.
Una mica més al nord, l'altiplà dels Plaus de Boldís ocupa bona part del paisatge.
Després d'un parell de revolts travessem un esperó que baixa de la serra i canviem al vessant del Pui Tabaca, que ara tenim molt més a prop.
El cim del Pui Tabaca amb una mica de zoom. S'hi distingeix la caseta que hi ha al capdamunt, així com els roquissars que haurem de superar en el tram final, la part més entretinguda de la jornada.
Des d'aquest canvi de vessant, la neu comença a ser cada vegada més abundant. A prop del coll ja és pràcticament contínua.
En entrar a l'obaga, la pista queda completament coberta de neu dura i glaçada, cosa que alenteix la progressió.
Quan arribem sota l'imponent crestall del cim, fem un darrer revolt i arribem al coll del Pui Tabaca, on ens rep el massiu Caubo a l'altra banda de la vall d'Estaon.
Una petita i recollida capella, dedicada a Sant Antoni, decora aquest racó.
Seguint la pista uns metres més arribem al seu final. Aquí comença el sender senyalitzat amb marques grogues que porta al cim i que recorre inicialment una aresta encara amable.
Les vistes sobre la vall d'Estaon i el Cuco, una de les seves muntanyes principals, són magnífiques.
Després de pujar pel vessant nord, el sender s'endinsa al bosc del vessant est, on el pendent augmenta progressivament mentre voregem una primera cota rocosa. La neu és dura com una pedra, apareixen nombroses plaques de gel i la inclinació del terreny és cada vegada més gran. Com que no anem prou ben equipats, probablement hauríem fet mitja volta si no fos per les petjades que recorren l'itinerari i que ens transmeten una certa seguretat.
Després de diverses llaçades arribem a la carena per una bretxa entre les diferents cotes septentrionals del Pui Tabaca i passem al vessant oest, on una canal cau en picat cap a Estaon. El corriol perd uns metres per la canaleta i després es dirigeix cap al passadís ben marcat entre les roques que veiem al davant, mentre el buit s'obre sota els nostres peus.
Afortunadament, el terreny és sec i podem superar sense problemes aquest tram, el més exposat de tota l'ascensió. Arribem a la base del corredor, estret però mai angoixant.
En sortir-ne fem una altra travessa i afrontem una curta successió de grimpades senzilles, sempre seguint les marques grogues.
Només ens resta baixar fins a una petita bretxa abans d'arribar al cim.
Cim del Pui Tabaca, presidit per la caseta-refugi que corona la muntanya, perfectament conservada. També hi trobem una bandera i diversos plafons informatius.
Ens trobem a l'extrem de la Serra Mitjana, que continua cap al nord mantenint una altitud força homogènia i sense grans obstacles fins a la Serra Plana, vanguàrdia del cim principal de la vall d'Estaon: el Campirme, del que veiem l'ample cim allà al fons.
La vall rep el nom del petit però bonic poble d'Estaon, que en aquesta fotografia veiem sota l'enorme massa del Caubo, una senyora muntanya. I darrere la serra que es desprèn al sud del Caubo...
...apareixen les muntanyes orientals d'Aigüestortes, des del Montsent fins al Saburó.
Cap al sud, la carena del Pui Tabaca cau violentament sobre la vall de Cardós, que s'estreny progressivament fins a unir-se amb la Noguera de Vallferrera sota la piràmide del Pui d'Urdossa, poc abans de desembocar a la Noguera Pallaresa.
Cap a l'est, els plàcids camps d'Arròs i Esterri de Cardós contrasten amb la blancor de la Serra de Tudela, rere la qual treu el cap el Monteixo.
I, finalment, veiem com la vall de Cardós continua el seu recorregut cap al nord en una trajectòria rectilínia abans de...
...topar amb el Tuc del Caubo i dividir-se en dues grans branques: cap a l'esquerra, la vall de Tavascan, que culmina al gran Mont-Roig; a la dreta, la vall de Lladorre, coronada pel Sotllo, ja al massís dels Estats.
Mostrant-se diminut entre aquests gegants, el poble de Lladrós ens espera molts metres més avall.
Després d'una bona estona gaudint de les vistes i de l'escàs sol de desembre, arriba el moment d'emprendre el retorn. Ho farem pel mateix itinerari, ja que les altres rutes del Pui Tabaca impliquen grimpades contínues, algunes de certa dificultat, i per a aquesta matinal d'hivern ja n'hem tingut proutes d'emocions. Abandonem el cim del Pui Tabaca, desgrimpant els primers metres i flanquejant després el pendent herbós fins a arribar de nou...
...a l'estreta canaleta, que baixem sense problemes.
Després de travessar la bretxa, tornem a situar-nos al vessant est i continuem baixant amb compte per la neu.
Ja en un terreny més senzill i menys inclinat, ens dirigim cap al nord per tornar al coll.
Arribem de nou al coll del Pui Tabaca, rere el qual la Serra Mitjana torna a elevar-se cap a la discreta cota del Miravall.
Enrere queda l'altívol Pui Tabaca i les seves parets.
Ja de tornada a la llarga i còmoda pista, baixem tranquil·lament cap a Lladrós, amb temps més que suficient per acabar de gaudir del magnífic paisatge de l'Alt Pirineu.