Ja a l’aparcament de l’Espitau apareix un indicador que assenyala la direcció cap al Port de Rius, cap on ens hem de dirigir seguint en tot moment el ben marcat GR. Després de passar els edificis de l’Espitau, entrem en un prat per fer una diagonal que s’endinsa en un bosc.

En aquest desviament seguirem per la dreta, en direcció als estanys esmentats. Poc després arribem a la pista que s’endinsa a la vall, però la seguim durant poca estona, ja que, abans de travessar el riu de Conangles, el GR es desvia a l’esquerra per continuar pel marge esquerre de la vall.

Ens tornem a endinsar al bosc mentre ens acostem a la gran cascada per on desguassa el Lac Redon, el barranc del qual travessem poc després d’abandonar la pista. Després de continuar caminant una estona més pel preciós bosc, guanyant altura molt suaument, arribem a la base de les parets que tanquen la salvatge vall de Conangles.

Aquí val la pena aturar-se un moment per contemplar tant el que tenim al davant com el que deixem enrere. Davant nostre s’alça la brutal cara oest del Tuc dels Estanyets, una muntanya molt poc coneguda, però amb un caràcter i una bellesa que superen els de molts cims del Pirineu.

Mirant enrere, podem observar tota la llarga vall de Mòlieres, presidida pel pic homònim.

Però, en opinió de qui escriu, qui s’enduu la palma és la muntanya imponent que protegeix el vessant sud de la vall de Molières amb la seva paret fosca i descomunal, el magnífic Feixant o Pic de la Tallada. Aquí hi ha 500 metres de paret vertical.

Quan arriba a les parets del fons de la vall, el GR s’escora cap a l’esquerra, encarant-se a la muralla que protegeix el circ pel nord. Mitjançant curtes llaçades que permeten superar els abruptes Marrècs dera Escaleta, el sender puja còmodament, tot i que per un terreny molt pedregós.

Després de superar una mica més de 100 metres de desnivell, el camí gira cap a l’oest, travessa un barranc i passa per un promontori situat sobre el circ, des d’on s’obtenen unes vistes impressionants de...

... les canals del Tuc de la Comtessa...

... i de la impressionant i ombrívola cara oest del Tuc dels Estanyets.

Un cop superat el promontori i pujat uns quants metres més, arribem a un punt on el camí es bifurca. El GR continua per la dreta; seguint recte arribaríem al Lac Redon, per un sender tan transitat com el mateix GR a causa de la fama d’aquest estany.

El GR torna a orientar-se cap a l’est, ja amb direcció clara cap al Port de Rius, que veiem cada cop més a prop.

El camí alterna ziga-zagues i trams rectes mentre s’acosta al coll, fins que una pujada curta però intensa ens situa al Port de Rius.

Un cop travessat l’estret port, ens endinsem a la capçalera de la vall homònima.

El coll pròpiament dit és més aviat petit, però el canvi de paisatge és evident, ja que davant nostre s’estén un altiplà ample i accidentat, del qual ens trobem a l’extrem més occidental. Aquest altiplà acull les cubetes dels dos Lacs de Rius, el primer dels quals ja tenim al davant.

Keops, Kefren i Micerí? No: el Montardo, el Tossau de Mar Petit i el Tossau de Mar.

Després de vorejar un petit llac per la part superior, el sender baixa fins al preciós Lac de Rius. El GR comença a vorejar l’estany pel nord per després baixar per tota la vall de Rius, però nosaltres l’abandonarem abans.

Mentre anem vorejant l’estany, és inevitable quedar embadalits amb les muntanyes més septentrionals d’Aigüestortes, totes elles remotes i salvatges, com el Tossau de Mar.

El Pa de Sucre i la Punta Harlé confereixen un marcat ambient alpí al paisatge.

Després de vorejar una petita prominència, podrem veure per primer cop el Tuc de Sarrahèra. El nostre cim es mostra com una carena rocosa allargada, d’aparença difícil. Tanmateix, com veurem més endavant, hi ha un pas que elimina pràcticament tota la dificultat.

Quan ens vagi millor, abandonarem el GR i seguirem en direcció nord-oest, cap al Coret del Lac Redon, que veiem al capdamunt. L’objectiu és trobar una petita canaleta, força amagada, que permet accedir sense problemes a la cara sud-oest del Tuc de Sarrahèra.

Avancem uns quants centenars de metres fins que també abandonem la direcció del Coret i ens desviem cap al nord, per un terreny de blocs de granit i prats, a la recerca de la canal.

Gràcies a l’altura guanyada, podem veure per fi la làmina blavosa del Lac Tort de Rius, entre mil muntanyes meravelloses.

Després de pujar uns 100 metres de desnivell, apareix la canaleta, encaixonada entre dues parets i per la qual baixa un petit curs d’aigua.

Uns metres més amunt, i després de vorejar un petit llac per la dreta, arribem a una fondalada herbosa amb el Sarrahèra ja davant nostre.

Entre dues crestes rocoses de la serra del Lac Redon apareix el monarca dels Pirineus.

En arribar a la base de la muntanya, els últims 100 metres de desnivell fins al cim del Tuc de Sarrahèra transcorren per un pendent herbós pronunciat, sense cap obstacle destacable.

Sense més complicacions, arribem panteixant a la cresta terminal del Tuc de Sarrahèra, per la qual, després de flanquejar un petit ressalt rocós, assolim el cim, marcat amb una fita. Sens dubte, el cim té una de les millors panoràmiques de tota la serralada, ja que, per exemple, gaudim d’aquesta vista magnífica del Lac Redon amb la millor estampa de les Maladetes a l’horitzó.

Cap al sud, les dues làmines blavoses dels estanys de Rius contrasten amb el gris mineral de la capçalera de la vall homònima, el blanc de les crestes d’Aigüestortes i amb la terrible dent negra del Besiberri Nord, la gran paret septentrional del qual cau a plom sobre l’amagat Lac de Mar. Un dels racons més alpins de la serralada.

Seguint la cresta del Sarrahèra cap a l’est, albirem el Malh de Rius, una malparida versió en miniatura del llegendari Montardo, que es mostra més al fons.

Val la pena dirigir-se al balcó nord de l’altiplà per contemplar les meravelloses agulles del Tuc des Hemnès...

... i de la Pala Sarrahèra, les dues torres portentoses que dominen la vall deth Arriu Nere.

Comencem a baixar, tot observant les parets meridionals del Tuc de Sarrahèra.

I també l’inici de la Serra de Rius, amb la dent del Malh des Rius, d’altura pràcticament idèntica a la del Sarrahèra, al fons.

Un cop baixada la canaleta, només ens queda baixar fins al Lac de Rius.

El terreny és còmode i avancem ràpidament per tornar a enllaçar amb el GR.

El Port de Rius ens ofereix una finestra perfecta per gaudir, de la millor manera possible, d’aquesta vista del Tuc del Feixant.

Després d’una baixada llarga però còmoda des del coll, tornem a l’Espitau de Vielha, punt d’inici i final d’aquesta bonica excursió.